La Ràpita, un poble amb només tres pistes de bàsquet… i cap en condicions
La Ràpita és un poble viu, amb joves, famílies i afició per l’esport. Però hi ha una realitat que fa anys que arrosseguem i que costa d’entendre: només disposem de tres pistes de bàsquet públiques, i cap d’elles compleix unes condicions mínimament dignes per practicar aquest esport amb normalitat.
Una pista cèntrica… però molt limitada
La primera pista es troba al mig del poble. A simple vista podria semblar una bona opció, però la realitat és una altra. Té horaris restringits, el terra és força raspos, cosa que augmenta el risc de caigudes i cremades, i a més només hi ha dues cistelles una al costat de l’altra.
Això fa impossible jugar un partit real de bàsquet, amb una cistella a cada costat del camp, com es fa a qualsevol lloc.
Una pista compartida que no permet jugar
La segona pista és compartida amb porteries de futbol sala. Això genera un problema evident: si hi ha gent jugant a futbol, no es pot jugar a bàsquet, i a l’inrevés.
No es pot compartir un mateix espai per dos esports alhora sense conflictes. Al final, el resultat és que molts dies no es pot practicar cap dels dos esports amb normalitat.
La pista més abandonada… i la més perillosa
La tercera pista és, sens dubte, la més preocupant. Es troba molt descuidada, amb el terra ple de terra, pols i irregularitats. Però el pitjor no és això: els voltants estan plens de vidres i ampolles trencades.
Això suposa un perill real per als infants, per a qualsevol persona que hi jugui i també per a les pilotes, que sovint acaben punxades.
Un poble que mereix més
No es tracta de fer una crítica destructiva, sinó de posar sobre la taula una realitat evident. La Ràpita mereix unes instal·lacions esportives dignes, especialment per als joves i els nens que volen fer esport a l’aire lliure.
El bàsquet és un esport popular, saludable i social, i no hauria de ser un luxe poder jugar-hi en condicions mínimes.
Invertir en una pista de bàsquet ben feta, segura i funcional no és una despesa inútil, sinó una inversió en salut, convivència i futur.
Potser ha arribat el moment de preguntar-nos:
👉 És normal que un poble com La Ràpita només tingui aquestes opcions per jugar a bàsquet?
